MARIA MOIX I MARTA PANÉ, 10/05/2019
Ens trobem davant el cafè Zurich de Plaça Catalunya un dimecres a la una del migdia esperant la Núria González, cap de llista d’Actúa Catalunya per les eleccions municipals de Barcelona del pròxim 26 de maig. L’advocada i presidenta de l’Escola AC es defineix com una persona “feminista, anticlerical i socialista”. Marca amb permanent la paraula feminista i defensa l’abolició de la prostitució i del mercat de ventres de lloguer, el 14 de gener d’aquest any va publicar el seu primer llibre “Vientres de Alquiler”.
Font: MARIA MOIX I MARTA PANÉ.
- Què creieu que podeu aportar vosaltres que no ho puguin fer els altres partits?
Polítiques d’esquerres, però polítiques d’esquerres reals, de veritat, no només de titular o d’Instagram. Polítiques basades en dades i sobretot que es puguin dur a terme, no dir que tancaré la Terça i deixar-la allà. Això acaba decebent la gent, com a persona d’esquerres i progressista el primer que has de fer és tenir respecte pel ciutadà i la ciutadana, no oferir coses en campanya que no es poden fer. Llavors el que aportem nosaltres són polítiques d’esquerres que en aquest moment no està portant ningú. L’oposició no existeix, ni d’esquerres ni de dretes.
- Quins són els punts clau del vostre programa electoral?
Nosaltres tenim cinc punts bàsics dins el programa. No volíem fer un programa de dues-centes pàgines, ens hem basat en cinc eixos i a partir d’aquí ho farem tot. El punt més important per nosaltres és la creació d’una empresa pública municipal que s’encarregui del servei a les persones, és a dir, la cura a la dependència, assistència domiciliària.
El segon punt que per nosaltres és molt important és el feminisme, nosaltres estem totalment a favor de l’abolició de la prostitució amb mesures actives. L’abolició no vol dir prohibició, volem la recuperació de les dones prostituïdes. L’ajuntament en els últims quatre anys ha fet una política pro-prostitució. Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats preferents a molts fòrums pel que fa a la prostitució. Si no es respecten els drets de les dones no es respecten els drets de ningú. Volem una ciutat absolutament hostil per les empreses de ventres de lloguer, que lluiti contra la violència masclista i la pobresa monoparental, ja que el 80% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones.
Un altre punt és crear un nou model de ciutadania que creï riquesa per tothom. El turisme actual gairebé no deixa riquesa a la ciutat. També és important parlar de l’habitatge, no és pot viure a Barcelona a causa dels alts preus i sobretot de la seguretat. La seguretat entesa com a dret humà, seguretat pública que vetlla per la tranquil·litat de la ciutat en qualsevol zona, sense discriminar a cap barri. Volem que tots els barris siguin habitables. I per acabar volem una Barcelona green friendly.
- Dins el vostre programa electoral parleu de construir una ciutat transparent lliure de corrupcions, com preteneu aconseguir-ho?
Quan parlem de transparent no volem dir que tot hagi d’anar a una assemblea ciutadana. L’administració té molts mecanismes d’autocontrol; els interventors, els secretaris, els funcionaris, que la controlen. Primer de tot s’ha de posar en valor els funcionaris de l’administració i segon s’ha de permetre un accés a la informació més fàcil a la gent.
- També parleu de fer una ciutat més igualitària, consideres que Barcelona és una ciutat feminista?
No, bàsicament pel tema de la prostitució. Les dones a Barcelona són mercaderia perquè des de la política municipal s’han donat totes les facilitats del món a les màfies i als clubs. Intenten fer veure que és molt empoderador però no ho és. Espanya és el tercer país del món que consumeix més prostitució, això vol dir que quatre de cada deu homes han estat clients.
La regidora del Bagdad, ens deia que durant la setmana del Mobile World Congress a principis d’any els clients van augmentar amb un 80%. Hi ha un model evolucionista que tracta d’incomodar el client a Suècia i a Gavà si es veu un home negociar amb una prostituta se li posa una multa o se l’envia a casa, però falta voluntat política.
S’ha d’entendre que la prostitució no és una feina, és una explotació, les dones no estan aquí perquè volen, el 90% de les dones són de tracte de persones.
Hi ha molts moviments feministes que s’estan organitzant contra l’abolició perquè realment Barcelona és la punta regulacionisme d’Espanya, no hi ha ningú més regulacionista que l’Ada Colau. Hi ha associacions de les que s’anomenen “treballadores del sexe” que reben subvencions públiques.
"El sexe no és un treball, és un plaer i el cos de la dona no és un lloc de treball ni una incubadora humana, és un cos."
- Com augmentaries la seguretat vial per evitar agressions sexuals i actes de violència de gènere?
S’ha d’augmentar la seguretat en si, s’han de posar és afectius al carrer. S’ha de tenir una millor coordinació amb els Mossos d’Esquadra. No hem de tenir por de reconèixer que necessitem més policia al carrer.
Jo he viscut a un país on la policia espanta, a Ciutat de Mèxic, però aquí no tenim cap raó per tenir por. A mi mai cap policia m’ha fet mal.
Amb el tema del terrorisme, no podem estar amb el lliri a la mà sinó que hem de tenir la policia als carrers. A mi em molesta més tenir una càmera vigilant-me que una parella de policies, si em passa alguna cosa la càmera no em pot ajudar.
- Com definiries el teu partit amb tres paraules?
Jove, d'esquerres i feminista.
- Hem vist que sou molt actius a les xarxes socials, creus que és una bona manera per arribar a la població, ja que com a partit emergent no compteu amb la mateixa representació als mitjans de comunicació?
Crec que les xarxes socials tenen aspectes positius, com que et permeten arribar a molta gent però també certs aspectes negatius com que molta gent pugui dir qualsevol tonteria sobre tu i s'expandeixi sense cap tipus de filtre. El bullying polític existeix i es molt fàcil fer que hi hagi diversos trolls inventant qualsevol xorrada sobre qui sigui, sobretot per part dels representants polítics.
- Quins han estat els passos per a poder-vos presentar a les eleccions? Ha estat difícil?
Per a les municipals no hi ha hagut problemes, però per a les generals va ser horrible. Nosaltres vam intentar presentar-nos a les generals i ens demanaven els avals del 0,1% del cens de la província de Barcelona que eren aproximadament uns 5.200 i vam presentar 5.100. Vam visitar diverses institucions per a que fessin un recompte dels avals però ninguna d'elles va estar disposada a fer-ho ni ho admetien, malgrat haver estat 3 setmanes recollint firmes i no et pots presentar a les eleccions. Però després veus a altres polítics, com el Puigdemont, a qui no se li pot violar el dret del sufragi passiu i a Actua si. Però clar, un és un personatge mediàtic i nosaltres, a més, som el partit de Baltassar Garzón que té molts retractors pel tema de la corrupció. Llavors clar, el tema de les generals va ser horrible però tenim un equip que per ser tan jove, és molt entusiasta i il·lusionat i va decidir seguir endavant a les municipals, a les quals no hem tingut tipus de problema administratiu. Però hem tingut trolls, amenaces de denuncia, denúncies falses.
- Denúncies per què?
Eren denúncies anònimes però que la junta electoral no va tramitar. A la premsa també van dir i que pagàvem pels vots i pels avals. No entenem com una cosa tan petita pot provocar tanta animadversió cap a algú. El projecte Actua es molt molest per depèn quines persones i ens ha quedat molt clar que no ens ho posaran fàcil. Sabem que no ens convidaran a debats, que la premsa passa de nosaltres, perquè no interessa. Fàcil no és.
- Quins criteris vàreu seguir per crear la llista electoral?
Tenim una llista de 42 persones que no va ser fàcil d'aconseguir perquè hi ha molta gent que vol col·laborar però que no vol sortir a la llista. En primer lloc trobem la gent que volia estar a la llista i després vas construint la resta. Jo tenia clar que les tres primeres persones volia que fossin dones i la resta seguint la llei de la paritat. També volíem representació de diferents col·lectius i de diferents sindicats.
- Com vàreu elaborar el programa electoral?
Com tenim gent de diferents organitzacions i sindicats, cadascú d'aquests grups recollia el que rebien de la gent i vam fer una posada en comú, però amb unes línies molt clares com per exemple el tema del servei a les persones, del feminisme, de la nova economia, de l'ecologia i de la vitalitat de Barcelona. El late motiv del programa és que es pugui viure igual de bé a qualsevol lloc de Barcelona, tant si vius al Raval com si vius a Sarrià.
- Com vas decidir entrar en política?
Jo vaig entrar en política fa 20 anys, però abans estava en un altre partit. Des de els 17 anys estic a política quan vaig entrar a les joventuts i des de llavors he seguit. El que passa es que vaig estar vivint 5 anys fora i vaig desconnectar del tema. Abans em faltaven les oportunitats i la "chispa" que et fa començar però jo crec que tot el moviment feminista i tot el que ha passat els últims dos anys han estat l'empenta que necessitava. Es cert que el feminisme ha avançat molt però també ha rebut atacs, com la campanya conta la llei de l’avortament i el tema dels ventres de lloguer. En quina societat viurem si podem comprar i vendre nens? Va ser aquest tema i tot l'anàlisi que vaig fer sobre ell el que em va fer donar el pas per passar a la vida pública.
- I per què vas decidir formar part d'Actúa?
Doncs, jo des de ben petita era molt fan del Baltasar Garzon i perquè és una força d'esquerres i progressista. Jo mai hagués acabat en un partit de dretes ni tampoc en un partit independentista. No soc independentista, crec en el model federal o inclús més enllà del model federal. Crec que el món és molt gran i parlar de fronteres al s.XXI a l'aldea global és una tonteria. També em vaig decantar per aquest partit per les persones i pel seu ideari: és un partit feminista, ecologista i d'esquerres. A més és un partit nou que dona oportunitats de fer moltes coses.
- Tens algun referent polític? Qui és?
Jo tinc molts referents en general. Sempre he admirat molt a Baltasar Garzón, de fet vaig estudiar dret per ell. També m'agrada molt una alcaldessa de Lima que es deia Susana Villaràn, també soc molt fan de Bachelet, de Vilma Roser. I crec que a Espanya hi ha hagut moltes dones que han estat sempre darrere d'homes que ocupaven molt d'espai a les pantalles i les solapaven. Admiro la gent que ho revoluciona tot, que fa el que no toca.
- Per acabar, volem saber qui es la Núria González?
Doncs es una dona que té una trajectòria vital bastant rocambolesca que l'ha portat fins aquí. I estic convençuda que tot el que he fet a la vida, he estudiat, he viatjat, m'he casat, m'he divorciat i tot el que he fet a la vida m'ha portat aquí, a Barcelona que no es res mes que la ciutat on vaig néixer i on vull estar i créixer com a polític perquè jo estimo Barcelona. Barcelona no es la meva ciutat, és el meu element. Recordo que quan vivia fora i tornava a Barcelona era com si pogués respirar i pensava "estic a casa".
"Jo sento els carrers a la pell, Barcelona es casa meva i vull treballar per fer una Barcelona millor i crec que puc fer-ho."
Font: MARIA MOIX.
La Núria González es descriu com una dona de 37 anys que té una trajectòria vital bastant rocambolesca que l’ha portat fins on és ara, creu en el destí i en les conseqüències de tot el que li ha passat. Diu que s’estima Barcelona, que la sent a la pell. La Núria retorna a la seva ciutat natal després de viure un temps a Ciutat de Mèxic, ho fa amb ganes d’engegar aquest nou projecte que és Actúa i de canviar les coses per fer una Barcelona millor.
Haurem d’esperar els resultats del pròxim 26 de maig per veure si el partit aconsegueix fer-se un lloc dins la política municipal, de moment però comença la compta enrere i les últimes oportunitats per guanyar-se el vot dels ciutadans.