BRUNA CASAS GENDRA i ANNA MONTRAVETA RIU, 10/05/2019
Militant de base i convençuda la Maria Rovira porta des dels setze anys dins de l’esquerra
independentista. En els seus inicis a les assembles de barris, posteriorment a Arran i en
l’actualitat és regidora de l’ajuntament per la Candidatura d'unitat Ppopular (CUP).
“És una practica que t’acaba transformant a tu mateixa i és així com entenem la política, com
alguna cosa et canvia la teva manera de situar-te en el món”. Per ella la CUP i el model polític que representa són l’única sortida a un món que cada vegada, segons Rovira, ens té més explotades i amb un planeta que ens estem carregant cada vegada més.
- Com ha estat el procés d’elaboració del programa?
Per fer el programa aquest any partíem del que vam elaborar l’any 2015, que també ho havíem fet de manera oberta. Primer, a través d’assemblees sectorials temàtiques i després, posant-ho amb comú amb totes les persones que formaven part de la CUP però també d’organitzacions que donaven suport i de veïnes que s’havien acostat a les assemblees obertes. Per tant, a partir de la base del programa que havíem treballat del 2015 el mecanisme per tornar-lo a desenvolupar ha estat a través d’aquestes assembles obertes i temàtiques en els diferents districtes de la ciutat on les persones podien venir i es feia una presentació dels temes que havíem treballat fins ara i de les mancances que veiem que podia tenir el programa i, col·lectivament, es decidia quines línies s’incorporaven i quines coses es treien en funció del que analitzàvem de la ciutat de Barcelona. Aleshores, un cop es va fer tot el procés va sortir una comissió que va posar en ordre tot el que havia anat sortint a totes les assembles. Finalment, vam aprovar en una assemblea general de totes les organitzacions de la CUP el conjunt dels eixos problemàtics que haurien servit.
- Com s’ha estructurat la llista?
Les persones de les diferents assemblees decidien també en les assemblees obertes les persones que creien que podien encapçalar la llista, entenen encapçalar com els 8 primers llocs. En base aquestes primeres propostes es va fer una votació de l’ordre. El segon bloc és un bloc de lluita, de persones que han donat la cara i han estat participant activament de lluites que considerem imprescindibles com pot ser l’habitatge o la defensa del dret de la ciutat en contra la massificació turística actual o la defensa dels drets de les dones amb una perspectiva feminista. Amb això cobríem els 10 segons llocs. I per últim, com el dia d’avui no podem escollir de manera directa els consellers de districte i és una de les demandes que fem perquè pensem que Barcelona s’ha de descentralitzar no només amb els districtes de manera administrativa sinó que també amb la participació política i les competències polítiques que han de tenir els diversos districtes, creiem que les persones que seran conselleres en aquests districtes també han d’anar a la llista. Anteriorment, aquestes havien estat escollides a través de les assemblees obertes.
- Ens podries explicar quines són les vostres accions principals per cada lema que proposeu?
Contra els especuladors defensem el dret a l’habitatge:Nosaltres diem que cal expropiar els pisos que estan buits i que estan en mans de fons voltors. Creiem que cal revertir la situació d’emergència habitacional que hi ha i que aquests pisos han de formar part del parc públic d’habitatge. Tenint en compte la situació de 4.000 desnonaments anuals que hi ha a la ciutat de Barcelona creiem que aquests habitatges s’han de posar a disposició del conjunt de veïnes.
Contra la massificació turística recuperem places i carrers: Nosaltres entem que som l’única força política que a dia d’avui està apostant pel decreixement turístic a la ciutat i això vol dir que davant dels 31 milions d’habitants que tenim cada any a la ciutat s’està transformant la vida de les veïnes i se les està expulsant ja que és una ciutat que s’ha posat a disposició de la indústria turística, sempre a convivència de les institucions i a través d’òrgans publico-privats. L’industria privada ha decidit quines eren les polítiques que es feia amb el turisme i es posaven les condicions perquè aquesta indústria pogués explotar a cost zero la nostra ciutat. Nosaltres creiem que cal deixar de posar aquestes condicions. És necessari que es recuperi el control públic per part de l’administració i les veïnes decideixin quin és el model productiu que volen de la ciutat.
Contra el patriarcat, construïm feminisme: Nosaltres posem al centre la situació que a dia d’avui tenim un 28% de persones en situació de pobresa, d’aquest un 60% són dones, per tant, hi ha una situació de feminització de la pobresa evident i en creixement, i més en una ciutat que cada cop és més envellida. És necessari posar la situació de les persones i posar les cures al centre del model de ciutat que volem construir. En aquesta lògica no pot ser que tinguem uns sectors públics finançats per empreses privades que fan beneficis milionaris anualment en detriment de les condicions de les treballadores i de la qualitat del servei. Si recuperem serveis públics podem millorar en tasques de cura i podem alhora visibilitzar aquestes tasques que són imprescindibles, podem reconèixer aquestes dones que treballen en la cura de les persones i també les podem retribuir, que normalment no es fa en base el paradigma de l’amor romàntic i en la socialització de gènere, que normalment es relacionen amb tasques que ha de fer la dona.
Contra la contaminació, fem una ciutat per a totes: Bé, nosaltres respecte el tema de la contaminació veient les xifres de 1.250 morts com a conseqüència de la contaminació i de les partícules que tenim a l’aire de la nostra ciutat fruit del vehicle privat i dels creuers que arriben creiem que cal regular-ho. Per tant, polítiques com negociar dues terminals de creuer més com ha fet Barcelona En Comú al darrer any no es poden dur a terme, creiem que cal regular l’arribada dels creuers a la ciutat. Creiem fermament que cal també reduir el vehicle privat a la ciutat i fer una aposta clara pel vehicle públic per tal que pugui ser universal i equitatiu perquè pugui ser l’eina amb la qual ens transportem la majoria de veïnes de la ciutat, sobretot les dones de classe treballadora.
Contra el feixisme creem poder popular: Nosaltres partim de la premissa que l’extrema dreta se la combat amb una esquerra forta, capaç de fer polítiques que cobreixin les necessitats de les persones. És el moment en que l’esquerra no s’uneix i es veu incapaç de fer aquestes polítiques quan es desenvolupa el populisme i discursos xenòfobs. Creiem que davant d’aquesta disjuntiva es necessària una esquerra forta guanyant carrer i teixint comunitats que posin al centre els drets de les persones, estructures de carrer que ens articulin per la construcció d’un poder popular en contra aquests discursos.
- Quines consideres que son les mancances més grans de la ciutat de Barcelona?
Penso que Barcelona ara mateix és una ciutat que està expulsant a les seves veïnes, com deia tenim un 28% de persones sota el llindar de la pobresa, que està feminitzada i va en augment, unes desigualtats que creixen fruit a les males condicions laborals, uns sous que no han crescut encara que el cost de vida si que ho ha fet, una ciutat on hi ha un parc públic d’habitatge que no arriba al 2%. Per tant, tenim una ciutat que a dia d’avui no garanteix drets bàsics per les veïnes. Barcelona no és una ciutat de drets a dia d’avui. S’ha de treballar des de les institucions però també des del carrer.
“Tenim una ciutat que a dia d’avui no garanteix els drets bàsics per les veïnes”
- Quina creus que és la visió de la CUP que la fa diferent a la resta de partits?
Jo crec que som l´única formació política que qüestiona la marca Barcelona. Barcelona es forja des del 78 en base uns plans metropolitans de venta del sol públic a l’empresa privada i en el qual es desenvolupen diversos plans urbanístics que fan que Barcelona s’obri als inversors internacionals que situen Barcelona com un caramel perquè es desenvolupin activitats turístiques. Ha viscut sempre d’esquenes a les seves veïnes en aquest sentit. Tots els governs amb convivència dels sectors privats són els que han desenvolupat aquest model de ciutat. A partir del 83 es genera el consorci de turisme, que és l’ens polític-privat on l’ajuntament hi posa cada any més de 5 milions d’euros per decidir cada any quin és el mecanisme per portar el turisme a la ciutat de Barcelona. Són espais opacs que decideixen com es situa Barcelona al món sense que les veïnes puguin decidir i on els beneficis que es generen no són per l’administració pública, que perd el control. Creiem que si no toquem aquests fonaments i privilegis no podrem acabar amb les desigualtats, tal com ha passat amb els Comuns.
“Som l’única formació política que qüestiona la marca Barcelona. Creiem que si no toquem aquests fonaments i privilegis no podrem acabar amb les desigualtats”.
- Arran dels resultats de les eleccions amb qui estaríeu disposats a pactar després de les eleccions?
Tenim molt clar que un cop vistos els resultats hauríem de decidir en assemblea si arribar a pactes puntuals o de governabilitat ens acosta als nostres objectius polítics.
- Quin es en balanç de la candidatura interna d’aquests primers 4 anys a l’ajuntament?
Han estat 4 anys intensos on han passat moltíssimes coses també a nivell de país. Fem un balanç positiu de tots els encerts i errors que hem comés, moltes vegades a través del desconeixement d’una institució que funciona per si sola. Barcelona té unes instal·lacions i unes competències que no té cap altre municipi on hi treballen 30.000 treballadores. És una dimensió que per un grup electoral de 3 persones que sortim del carrer sortint de les nostres zones de confort era necessari conèixer primer totes les instal·lacions. Hem pogut recuperar serveis públics en contra la violència masclista com el PIAD, hem posat a sobre la taula debats com les educadores de carrer, treballadores de teleassistència...per posar al centre de la política les seves condicions de treball. Hem canviat discursos, a la gent ja no li sona estrany parlar de treballadores, de les condicions de les veïnes, de municipalització...Hem empès a l’esquerra les propostes que els Comuns han volgut pactar amb nosaltres.
- Que significa el lema “En pas ferm”?
El lema del 2015 era “Entrem en força”, perquè era el primer cop que entràvem al govern. “En pas ferm” vol dir consolidar una candidatura i sumar per condicionar d’una manera més clara i qüestionar els fonaments per fer propostes transformadores.
- Vam veure que la Shazra Javed no es pot presentar a les llistes a causa de la Llei d’Estrangeria, com actua la CUP davant aquesta prohibició?
Ella és pakistanesa, i tot i que no ha nascut a Catalunya els seus pares són pakistanesos. Ella ha viscut aquí però com que no hi ha acord de reprocitat de l’estat espanyol amb el Pakistan ella no és una ciutadana de ple dret, per tant, no es pot presentar ni en una llista electoral ni votar el 26 de maig. La Llei d’estrangeria forma part d’un entramat racista de la llei i les accions que estem fent són de denuncia. Això no ha passat només a la llista de Barcelona, sinó que també en altres llistes municipals de la CUP.
- Com afecta a nivell municipal la divisió de les assemblees que va causar la creació del Front Republicà a les eleccions generals?
A Barcelona donàvem suport a la decisió presa per l’assemblea nacional de la CUP, de no presentar-se a les eleccions generals. Pensem que el Front Republicà és aliè a la CUP, encara que hi hagi persones que coincideixin. Amb els resultats hem vist els conseqüències de la divisió i quina és la força real que hi havia. Si la CUP no anem juntes poden quedar desdibuixats molts dels projectes polítics proposats.
- Quins resultats espereu treure?
El nostre objectiu no és només continuar a la ciutat sinó que ens agradaria treure 4 o 5 regidors per poder condicionar polítiques que puguin fer tant Esquerra Republicana com els Comuns, que ja sabem que hi ha un pacte preelectoral. Nosaltres som la clau de volta perquè ells pactin amb el partit socialista o amb nosaltres i empènyer amb polítiques que siguin rupturistes de veritat.
“Nosaltres som la clau de volta perquè els Comuns i Esquerra pactin amb el partit socialista o amb nosaltres i empènyer amb polítiques que siguin rupturistes de veritat.”
“En pas ferm” presenta una candidatura que trenca amb el funcionament de la governació de la ciutat. Posar al centre els drets de les persones és l’objectiu de la CUP, el partit que es defineix com a anticapitalista, feminista i ecologista i que així ho demostra amb totes les accions que proposa.