La situació dels partits minoritaris a la política Barcelonina
ANNA MONTRAVETA, MARTA PANÉ, BRUNA CASAS I MARIA MOIX 27/5/2019
El pròxim 26 de maig se celebren les eleccions municipals i tots els ulls estan posats a
Barcelona. La capital, amb l’actual govern dels comuns amb Ada Colau com a alcaldessa, es
troba davant un futur polític incert degut a les prediccions que apunten a un empat entre
l’actual alcaldessa i Ernest Maragall qui es presenta amb Esquerra Republicana. Més enllà
d’aquesta incertesa trobem a gairebé dues desenes de partits polítics minoritaris que passen
desapercebuts degut a diverses raons.
És època d’eleccions i això significa que s’apropa una temporada repleta de constants anuncis, debats i informació que ens mostren les diferents candidatures que es presenten. Amb aquest reportatge ens volem centrar en la campanya electoral de les eleccions municipals d’aquest 26 de maig a Barcelona, però més concretament a la de les candidatures que no tenen el mateix accés als mitjans i les quals tampoc es poden permetre fer una gran campanya publicitària
degut al seu baix pressupost.
​
A Barcelona s’hi presenten 24 alcaldables diferents, entre elles hi trobem l’actual alcaldessa Ada Colau (BComú), Joaquim Forn (JxC), Manuel Valls (BCN-Cs), Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Josep Bou (PP) i Anna Saliente (CUP). Es tracta de els candidatures més conegudes i amb més representació a l’actual panorama polític barceloní. La majoria de les 17 forces polítiques restants són partits emergents que han hagut de passar per un procés llarg fins arribar a poder-se presentar a les eleccions. Altres són partits que ja s’havien presentat en altres ocasions però que tenen una representació i suport molt petit en comparació amb altres candidatures.
​
Hem realitzat diverses entrevistes amb el projecte de La Vara i hem descobert que una de les principals inquietuds dels integrants d’un partit com aquests és la poca representació amb la que compten als mitjans de comunicació. Amb aquest reportatge volem fer un repàs de tots
els passos que han de seguir i els requisits que han de complir per aconseguir la candidatura i també farem un balanç sobre la cobertura que fan els mitjans de comunicació.
Hem realitzat un vídeo per ajudar a entendre tots els paràmetres que han de seguir per presentar-se a les eleccions d’un municipi com Barcelona.
Com hem dit abans, són 17 els partits minoritaris que es presenten a Barcelona i són els
següents: Barcelona és Capital-Primàries (Jordi Graupera), Força Ciutadana (Karl Jacobi), Actua
(Núria González), PACMA (Ana Bayle), Convergents (Teresa Pitarch), Partit Comunista del Poble
de Catalunya (Alejandro de la Fuente), Partit Família i Vida (Ramon Casals), De Centro
Izquierda de España (Juan José Ibáñez), Escons en Blanc (Sylvia Torras), Per un Món Més Just
(Marius Lucien), Partit Llibertari (Rafael Caballero), Nosotros Partido de la Regeneración Social
(Luis Javier Muñoz), Els Verds Ecopacifistes (Josep Lluís Freijo), Vox (Ignacio Garriga), Partido
Demócrata Social Jubilados Europeos (Silvia Lazausa) i Unidos Sí (Julio Antonio Villacorta).
Per saber més sobre ells hem realitzar una serie d'infografies que es podran veure a continuació,
un cop apreteu la forma us dirigireu a una altra pàgina amb més informació.
Infografies partits sense representació
Hem pogut parlar amb alguns d’ells per conèixer la seva opinió respecte la situació dels partits
minoritaris a la política municipal de Barcelona. Josep Lluís Freijo, cap de llista del partit Els
Verds Ecopacifistes, ens deia que “els partits extraparlamentaris estem vetats als mitjans de
comunicació i cada vegada és pitjor” i el Marius Lucien de Per Un Món Més Just descrivia el
procés de presentació com a molt difícil malgrat ho van aconseguir ja que estaven il·lusionats.
​
"Els partits extraparlamentaris estem vetats als mitjans de comunicació i cada vegada és pitjor."
​
Escons en Blanc van detallar-nos com va ser el seu procés de presentació de la següent
manera: “El nostre partit intenta presentar-se a totes les eleccions que podem.
Malauradament des de la reforma de la LOREG del 2011 per a concórrer a eleccions generals
és obligatori aconseguir el 0,1% de signatures en 20 dies. Aquest procés s'inicia 54 dies abans
del dia de les eleccions. A les eleccions Autonòmiques catalanes, en no tenir llei electoral
catalana (l'estatut de 1980 en preveia l'aprovació en futur proper, i encara l'esperem) se'ns
aplica la Llei Orgànica de rang superior. Per tant també hem d'aconseguir el 0,1% d'avals en el
mateix termini.
​
Per les eleccions europees son necessaris 15mil avals en el mateix termini. Amb l'afegit que a
les darreres 2 convocatòries, els tràmits han coincidit de ple amb setmana santa, complicant
força tant la consecució d'avals com el seu trasllat a la JEC de Madrid (és on s'han d'entregar).
Per tant, per nosaltres les úniques eleccions on ens podem presentar sense problemes afegits,
són les municipals. Vam decidir presentar-nos a Barcelona com a població més important de
Catalunya. A Sabadell, per petició d'habitants de Sabadell, ciutat castigada en la darrera
dècada per greus casos de corrupció, i on la desafecció amb la política pot tenir una major
repercussió. I a Foixà, població del Baix Empordà on, mantenim regidories buides des de 2011,
acomplint així el nostre programa electoral.”
​
També vam poder entrevistar al cap de llista del Partit Comunista del Poble de Catalunya,
l'Alejandro de la Fuente. Quan li vam preguntar com va ser per ells el procés per aconseguir
la candidatura d'aquestes eleccions ens va explicar la seva experiència: "Per partits petits com
nosaltres, que no disposen de més recursos que la consciència dels seus militants, les quotes
pagades i el temps lliure del que disposem per feina i compromisos, és complicat. Nosaltres no
disposem d’alliberats (assalariats pel propi partit per aquí resolguin tasques) ni de gestories, ni de
tècnics externs a sou com si tenen els partits del sistema. I és complicat, en relació a lo exposat
anteriorment, per diversos motius:
​
A les Eleccions Generals, als partits extraparlamentaris ens obliguen a presentar avals, és a dir,
recollir (que et doni suport a presentar-te) un 0,10% del cens de la província a on vols fer-ho, que
en el cas de Barcelona són pràcticament 5000 firmes. Això abans no existia. Cada cop les lleis són
més restrictives amb els processo democràtics, restringint drets civils com el de representació. Per
altra banda, el procés burocràtic de presentar i conformar llistes cada cop és més feixuc, més complicat
i restrictiu, en paral·lel amb els retrocessos formals anteriors. I per si no fos suficient, i enllaçant amb la
pregunta posterior, els espais de visualització que ofereix el sistema són totalment insuficients, marginals
i amb uns requisits tècnics difícils, totalment calculats i marcats per evitar la visibilitat. Carrers, places,
espais, centres cívics, casals, col·legis on fer activitats, estan totalment concedits a i copats per les grans
gestories en que s’han convertit els partits polítics, els quals tenen grans recursos humans, tècnics i
sobretot econòmics, demostrant, un cop més, que són partits defensors de la banca i grans empreses ja
que inverteixen ingents quantitats de diners en omplir i monopolitzar el 99% de l’espai públic en exclusiva
pels seus interessos. Si tu no tens permís en determinat carrer per posar un cartell, i el poses en un espai
reservat a un determinat partit, et pot caure una multa que t’enfonsa per anys. El mateix passa a la TV, ràdios
i grans mitjans digitals. I encara més descarat. Així doncs és molt complicat el procés, però nosaltres mentre
puguem persistim, i cada cop més gent ens coneix i se’ns apropa."
​
També es va mostrar molt crític respecte la representació que tenen als mitjans de comunicació: "Va molt
vinculat al darrer punt expressat anteriorment. Molt petita, molt restrictiva i molt escassa. Ens obliguen a fer
cunyes de ràdio de 15-20 segons, que es programen en horaris de mínima audiència. També ens ofereixen
spots de TV, que també es pengen a horaris intempestius a les principals cadenes. No ens publiquen anuncis
a la premsa, no ens criden a les TV, com tampoc a les tertúlies ni als debats. Així, on és la igualtat d’oportunitats
de la que tan xerra la democràcia del capital? Com és possible que la llei electoral impedeixi la visualització de
partits que qüestionen el sistema d’una forma tan descarada? Doncs, senzillament, perquè no els interessa que
una veu oposada al règim d’explotació actual es visualitzi."
​
"No ens publiquen anuncis a la premsa, no ens criden a les TV, com
tampoc a les tertúlies ni als debats. Així, on és la igualtat d’oportunitats
de la que tan xerra la democràcia del capital?"
​
Abans hem comentat el procés pel qual han de passar els partits per poder-se convertir en
candidatures, Barcelona Ets Tu amb Daniel Vosseler com a cap de llista no va poder completar
aquest procés i per tant s’ha quedat fora de la candidatura per les eleccions d’aquest 26 de
maig. Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo i això és el que tenia a dir al respecte:
Hem pogut veure com malgrat la majoria d’ells aconsegueixen la candidatura molts no poden
subsistir degut al seu poc pressupost que no els permet fer una gran campanya publicitària i
que per l’altra banda no poden tampoc presentar les seves propostes a través de la premsa o
dels mitjans audiovisuals ja que la majoria d’ells no compten amb la seva participació i se
centren en les 7 candidatures més fortes que consten amb les del Partit Popular, Ciutadans,
Barcelona en Comú, el Partit Socialista de Catalunya, Junts per Catalunya, Esquerra
Republicana de Catalunya i la CUP.
​
La invisibilitat d’algunes formacions polítiques s’ha convertit en una de les principals
problemàtiques en època electoral ja que desemboca amb la monotonia dels mateixos partits
que són coneguts per tots els ciutadans i ciutadanes. Cal tenir en compte que les eleccions
municipals tenen la particularitat de que els partits dissenyen el seu programa electoral
pensant en el territori del municipi i que per tant no té perquè coincidir amb el programa
electoral del partit a nivell de l’estat espanyol.
​
​
RESULTATS ELECTORALS 26 DE MAIG DEL 2019
​
Les eleccions municipals de 2019 es van celebrar el diumenge 26 de maig de 2019.
L’horari de votació va ser de les 9 del matí fins a les 8 del vespre.
A la ciutat de Barcelona estaven cridades a les urnes 1.142.430. La participació va ser del 66’17%,
6 punts per sobre de les últimes eleccions, les de 2015.
​
Han entrat a l’ajuntament sis formacions polítiques, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),
com a primera força, seguit de Barcelona en comú, el Partit Socialista Català (PSC), Ciutadans,
seguit de Junts per Catalunya (JxCat) i l’última força, el Partit Popular (PP).
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP), ha perdut 3 regidors respecte el 2015 i ha quedat fora de l’ajuntament.
​
​
​
Comparativa de percentatges de participació i resultats dels partits
sense representació a l’ajuntament 2019-2015.
​
​
#municipals #26m #municipalsbcn