Hem pogut parlar amb alguns d’ells per conèixer la seva opinió respecte la situació dels partits

minoritaris a la política municipal de Barcelona. Josep Lluís Freijo, cap de llista del partit Els

Verds Ecopacifistes, ens deia que “els partits extraparlamentaris estem vetats als mitjans de

comunicació i cada vegada és pitjor” i el Marius Lucien de Per Un Món Més Just descrivia el

procés de presentació com a molt difícil malgrat ho van aconseguir ja que estaven il·lusionats.

​

"Els partits extraparlamentaris estem vetats als mitjans de comunicació i cada vegada és pitjor."

​

Escons en Blanc van detallar-nos com va ser el seu procés de presentació de la següent

manera: “El nostre partit intenta presentar-se a totes les eleccions que podem.

Malauradament des de la reforma de la LOREG del 2011 per a concórrer a eleccions generals

és obligatori aconseguir el 0,1% de signatures en 20 dies. Aquest procés s'inicia 54 dies abans

del dia de les eleccions. A les eleccions Autonòmiques catalanes, en no tenir llei electoral

catalana (l'estatut de 1980 en preveia l'aprovació en futur proper, i encara l'esperem) se'ns

aplica la Llei Orgànica de rang superior. Per tant també hem d'aconseguir el 0,1% d'avals en el

mateix termini.

​

Per les eleccions europees son necessaris 15mil avals en el mateix termini. Amb l'afegit que a

les darreres 2 convocatòries, els tràmits han coincidit de ple amb setmana santa, complicant

força tant la consecució d'avals com el seu trasllat a la JEC de Madrid (és on s'han d'entregar).

Per tant, per nosaltres les úniques eleccions on ens podem presentar sense problemes afegits,

són les municipals. Vam decidir presentar-nos a Barcelona com a població més important de

Catalunya. A Sabadell, per petició d'habitants de Sabadell, ciutat castigada en la darrera

dècada per greus casos de corrupció, i on la desafecció amb la política pot tenir una major

repercussió. I a Foixà, població del Baix Empordà on, mantenim regidories buides des de 2011,

acomplint així el nostre programa electoral.”

​

També vam poder entrevistar al cap de llista del Partit Comunista del Poble de Catalunya,

l'Alejandro de la Fuente. Quan li vam preguntar com va ser per ells el procés per aconseguir

la candidatura d'aquestes eleccions ens va explicar la seva experiència: "Per partits petits com

nosaltres, que no disposen de més recursos que la consciència dels seus militants, les quotes

pagades i el temps lliure del que disposem per feina i compromisos, és complicat. Nosaltres no

disposem d’alliberats (assalariats pel propi partit per aquí resolguin tasques) ni de gestories, ni de

tècnics externs a sou com si tenen els partits del sistema. I és complicat, en relació a lo exposat

anteriorment, per diversos motius: 

​

A les Eleccions Generals, als partits extraparlamentaris ens obliguen a presentar avals, és a dir, 

recollir (que et doni suport a presentar-te) un 0,10% del cens de la província a on vols fer-ho, que

en el cas de Barcelona són pràcticament 5000 firmes. Això abans no existia. Cada cop les lleis són

més restrictives amb els processo democràtics, restringint drets civils com el de representació. Per

altra banda, el procés burocràtic de presentar i conformar llistes cada cop és més feixuc, més complicat

i restrictiu, en paral·lel amb els retrocessos formals anteriors. I per si no fos suficient, i enllaçant amb la

pregunta posterior, els espais de visualització que ofereix el sistema són totalment insuficients, marginals

i amb uns requisits tècnics difícils, totalment calculats i marcats per evitar la visibilitat. Carrers, places,

espais, centres cívics, casals, col·legis on fer activitats, estan totalment concedits a i copats per les grans

gestories en que s’han convertit els partits polítics, els quals tenen grans recursos humans, tècnics i 

sobretot econòmics, demostrant, un cop més, que són partits defensors de la banca i grans empreses ja

que inverteixen ingents quantitats de diners en omplir i monopolitzar el 99% de l’espai públic en exclusiva

pels seus interessos. Si tu no tens permís en determinat carrer per posar un cartell, i el poses en un espai

reservat a un determinat partit, et pot caure una multa que t’enfonsa per anys. El mateix passa a la TV, ràdios

i grans mitjans digitals. I encara més descarat. Així doncs és molt complicat el procés, però nosaltres mentre

puguem persistim, i cada cop més gent ens coneix i se’ns apropa."

​

També es va mostrar molt crític respecte la representació que tenen als mitjans de comunicació: "Va molt

vinculat al darrer punt expressat anteriorment. Molt petita, molt restrictiva i molt escassa. Ens obliguen a fer

cunyes de ràdio de 15-20 segons, que es programen en horaris de mínima audiència. També ens ofereixen

spots de TV, que també es pengen a horaris intempestius a les principals cadenes. No ens publiquen anuncis

a la premsa, no ens criden a les TV, com tampoc a les tertúlies ni als debats. Així, on és la igualtat d’oportunitats

de la que tan xerra la democràcia del capital? Com és possible que la llei electoral impedeixi la visualització de

partits que qüestionen el sistema d’una forma tan descarada? Doncs, senzillament, perquè no els interessa que

una veu oposada al règim d’explotació actual es visualitzi."

​

"No ens publiquen anuncis a la premsa, no ens criden a les TV, com

tampoc a les tertúlies ni als debats. Així, on és la igualtat d’oportunitats

de la que tan xerra la democràcia del capital?"

​

Abans hem comentat el procés pel qual han de passar els partits per poder-se convertir en

candidatures, Barcelona Ets Tu amb Daniel Vosseler com a cap de llista no va poder completar

aquest procés i per tant s’ha quedat fora de la candidatura per les eleccions d’aquest 26 de

maig. Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo i això és el que tenia a dir al respecte: