Maria Moix Romero, Barcelona, 11 d'abril de 2019
Un dijous a quarts d’onze de la nit es reuneixen una trentena de persones per posar el tret de sortida a un nou projecte. Amb nervis a flor de pell i amb la il·lusió del primer dia, l’equip i els militants de Som Convergents ens donen la benvinguda a la seva Seu. “Glamour” diu la Dolors senyalant el logotip del partit, amb 72 anys presumeix de ser la més gran de l’habitació però recalca que ella també va ser jove i guapa i per demostrar-ho ens mostra una fotografia de quan en tenia 18.
Al llarg de la nit anem coneixent i conversant amb els pilars del partit; la Teresa Pitarch, candidata a l'alcaldia de Barcelona, la Sílvia Requena, candidata al Congrés, la Remei Gómez, candidata al Senat, i el Germà Gordó, president del partit. Requena parla sobre l’esforç que s’ha hagut de fer per tal que el partit sigui on és actualment, més de 10.000 firmes i 200.000 llars després es mostren orgullosos i preparats per fer el pas. La Dolors va de punta a punta de la sala oferint menjar i animant a provar els deliciosos bombons de menta i xocolata que porta a la plata que subjecten les seves mans.
Dues taules plenes de menjar i una amb l’equipament tècnic estructuren la sala que cobra vida a mesura que els convidats van arribant. L’atmosfera és familiar, sembla a ser que tots es coneixen entre si i de seguida l’Elena Turelló, qui gestiona la campanya electoral de la Teresa Pitarch, ens presenta l’alcaldable. Pitarch es mostra crítica sobre el tractament que fan els mitjans de comunicació dels partits minoritaris que sovint se senten silenciats.
Som Convergents és una casa en construcció que té quatre bigues que sustenten el pes de l’habitatge, però que no ho podrien fer sense tots els demés elements que composen l’estructura. El Germà Gordó n’és l’arquitecte i una de les bigues, juntament amb Sílvia Requena, Teresa Pitarch i Remei Gómez. El pla arquitectònic es basa en l’autogovern de Catalunya, la creació d’una Constitució catalana, la Catalunya dels dos terços i l’amnistia i no indult dels presos polítics.
Les tres candidates fent els discursos, els militants cantant Els Segadors i la Dolors oferint menjar. Font: Anna Montraveta.
S’apaguen les llums, és hora de projectar el vídeo de presentació de la candidatura de Requena, n’acaben sent dos. Esclaten els riures a la sala. El primer mostra a la protagonista empenyent un militant del partit en cadira de rodes en una pujada sota el lema “Si no vols que Catalunya es quedi enrere, vota Sílvia Requena” i el segon compta amb la col·laboració d’actors que es fan passar per ella mateixa i pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Els riures i les felicitacions acompanyades dels aplaudiments omplen la sala i introdueixen el discurs de la mateixa Sílvia Requena. Compara la lluita del partit amb la batalla entre David i Goliat i procedeix a repassar els punts més vertebrals del seu programa electoral. Amb un crit a “la llibertat, l’amnistia i la constitució catalana” acaba el seu discurs tot agraint els qui hi són presents, “gent normal que no viu de la política”.
Arriba el torn de la Remei Gómez qui comença per descriure’s en tercera persona com una “dona empresària qui té tres fills i un nét de qui està enamorada”. Gómez obra les portes a la negociació i reclama una reforma del Senat com una cambra territorial on es puguin parlar diferents llengües. L’alcaldable Pitarch, ex presidenta de l’Institut Català de les Dones, recalca que “com a dona mai havia vist cap partit polític encapçalar tres dones a les seves llistes”.
Per acabar, el president del partit, Germà Gordó, diu unes paraules i es declara no feminista després d’haver defensat la principal lluita del feminisme; la igualtat entre l’home i la dona. Passada la contradicció, destaca que Som Convergents no és un partit d’esquerres sinó de centre ampli i s’identifica amb la reencarnació de Convergència i Unió.
Acaba el discurs amb un crit “Visca Catalunya lliure!” i tot seguit els presents canten conjuntament Els Segadors. Abraçades, petons i records com a mostra d’un fins aviat acomiaden l’acte i tothom torna a les seves llars, ja acabades de construir.